22/10/2019

Desinformació, soledat i vergonya: embarassos no desitjats en joves menors

El 2017 hi van haver més avortaments que naixements de mares adolescents, però moltes encara no saben què fer en cas d’embaràs

324

El casos d’embarassos adolescents no són aïllats. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, el 2017 hi va haver 1.014 naixements de mares adolescents, fins als 19 anys, una xifra que ha anat baixant lleugerament des de fa 5 anys. També han baixat els avortaments. El 2017 es van interrompre voluntàriament 1.991 embarassos. 

Però tot i aquest lleuger descens, molts adolescents encara no saben ben bé què fer en cas d’embaràs. Els fa respecte anar al metge i sovint també parlar-ne amb la família.  

Sentiments de vergonya i de culpa poden acabar paralitzant els joves a buscar solucions a una situació no desitjada.

Si no volen tirar endavant l’embaràs i prefereixen avortar, necessiten el consentiment dels pares o tutors legals, un permís obligatori a partir de la reforma del PP l’any 2015. Abans, aquest permís no era necessari.

Sílvia Egea és psicòloga d’un Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats i es troba amb casos d’embarassos joves.

«És una mica contradictori pel fet que es considera que a partir dels 16 són prou madurs per tirar endavant un embaràs, però en canvi, no són prou madurs a nivell legal per decidir interrompre un embaràs, perquè necessiten un consentiment.» 

Assegura que cal una educació afectivosexual permanent per no haver d’arribar a la interrupció de l’embaràs, però, també, per si es troben en aquesta situació.

«Tenen molta por a ser jutjats o a ser tractats malament per una relació sexual que han tingut i han tingut un problema.»

Per Carme Calafat, directora d’Infància i Família ABD, una organització de suport a les persones en situació de fragilitat social, moltes adolescents embarassades es troben qüestionades i soles.

«La situació de risc més greu d’aquestes noies que queden embarassades és la soledat. És el secretisme que hi ha al voltant d’aquesta situació i que no puguin disposar de cap adult referent que pugui acompanyar-les en les possibles solucions al voltant d’un embaràs.».

Si es decideix tirar endavant l’embaràs però no fer-se càrrec de la criatura quan neix, existeix el procediment de la renúncia hospitalària en el moment del part. Donar en adopció el nadó i renunciar als drets i deures de la maternitat. Disset dones s’hi han acollit aquest any.

Però, per a les mares menors d’edat, aquí, una altra vegada, cal l’autorització dels pares o tutors.  

Un fet que obliga les adolescents a haver-ho d’explicar sempre a la família. I, en segons quins contextos, això pot ser molt difícil.

Informació publicada pel canal 324