El Dilluns 9 de gener de 1961, a les set i vint-i-cinc minuts del matí, va tenir lloc en la bifurcació d’agulles de Casa Antúnez, de L’Hospitalet de Llobregat, un tràgic xoc frontal entre un tren de mercaderies que provenia de l’estació de Sants i un tren exprés procedent de València, amb destinació a Barcelona.
El brutal impacte va provocar que la locomotora elèctrica de mercaderies bolqués cap al marge dret, mentre que part del comboi de passatgers va quedar convertit en una pasterada de ferros i fusta, amb un balanç total de 25 morts i una cinquantena de ferits.
En l’exprés viatjava l’expedició del R.C.Sr. Español, que tornava de jugar a Mestalla un partit corresponent al Campionat Nacional de Lliga. Avui fa 50 anys d’aquell fatídic accident.
Al tren de mercaderies, que circulava a uns 30 km/h, viatjaven Fernando Benavente Molero, com a maquinista, i Antonio Ávila Lloret, com a ajudant; mentre que en l’Exprés 704 de València viatjaven un total de 360 persones, repartides entre la locomotora elèctrica, un furgó d’equipatges, el calderí i 6 cotxes de passatgers distribuïts del següent mode: vagó metàl·lic de 1a (núm. 6138), vagó metàl·lic mixt de butaques per a segona classe (núm. 1030), vagó de fusta per a passatgers de 2a classe (núm. 2366), dos vagons metàl·lics de 3a classe, i un cotxe llit, també metàl·lic. L’accident va tenir lloc en el quilòmetre 672,900 de la línia fèrria, prop de l’autovia de Castelldefels i pròxim a l’ermita de Bellvitge, en el terme municipal de L’Hospitalet de Llobregat
Sembla ser que el succés va obeir a un error humà provocat pel maquinista de l’exprés de València, Fernando Ruíz Noriego, que no va advertir els dos senyals lluminoses grogues de precaució que, de manera escalonada, obligaven a reduir la marxa. El tren va continuar circulant a velocitat de ruta, uns 80 km/h, fins a advertir el senyal vermell de perill que obligava a l’atur absolut. Quan finalment es van activar els frens, ja no hi havia temps surficiente per a evitar la col·lisió contra el mercaderies.
De resultes del brutal impacte, van resultar morts Fernando Benavente Molero i Nicolás Fernández Fernández –ajudant de l’exprés-, mentre que Antonio Ávila Lloret i Fernando Ruíz Noriego resultaven greument ferits. El fet que entre els vagons de passatgers s’alternessin unitats metàl·liques amb una altra de fusta va contribuir, segons sembla, a incrementar el nombre de víctimes.
El vagó mixt, d’estructura metàl·lica, va penetrar en el de fusta que li seguia, arribant fins a l’altura de la novena finestreta, sembrant-lo de cadàvers. També entre els passatgers de la unitat metàl·lica van resultar ferides diverses persones a conseqüència de les nombroses estelles que van entrar. Quant a la resta dels vagons, la primera unitat va registrar també diversos afectats, mentre que en les restants, el parer, només va haver-hi magulladuras i contusions lleus.
Ernesto Pons, entrenador del R.C.Sr. Español, que viatjava en el cotxe llit al costat de la resta de l’expedició, relatava així el succés: “de sobte hem notat una sacsejada molt forta, seguida de frenada, la qual cosa s’ha repetit dues o tres vegades, fins que el comboi s’ha detingut en uns sis metres. A conseqüència de semblant aturada, hem caigut tots al sòl, uns damunt d’uns altres, però ens hem aixecat de seguida, sense donar-li importància, tenint la impressió que algú havia premut el timbre d’alarma i el tren s’havia detingut, d’una forma fins i tot exagerada. Hem obert una finestreta i no hem vist absolutament gens anormal ni extraordinari, però a mi mateix se m’ha ocorregut baixar i he quedat impressionat en comprovar la col·lisió amb un mercaderies i la tremenda trencadissa. Els nostres tres primers vagons i la màquina estaven materialment encastats en els del tren oponent… Uns vagons estaven damunt d’altres fets estelles i allò era un munt de ferro tort, fusta, sang i aguts laments…”
El rescat
Entre les víctimes de l’accident, gairebé totes elles situades en el vagó de fusta, es trobaven 9 estudiants i un professor que viatjaven a Barcelona després de finalitzar el seu període de vacances de Nadal; els germans Gonzalo Villalba Aguilar i Miguel Villalba Aguilar, de 7 i 5 anys respectivament, i els seus pares, Miguel Villalba Palomar i Amparo Aguilar, que van morir durant el trasllat a l’hospital. També van perir a conseqüència de l’impacte José María Pallejá Sangenis, cap del tren de mercaderies, José Luís Maroto Echevarría, ferroviari, i José Gutiérrez Giménez, encarregat del calderí de l’exprés. Però el mal podia haver estat major, ja que l’incident va provocar la caiguda dels cables elèctrics que, per sort, no van causar cap perjudici entre els passatgers supervivents.
Al lloc del sinistre van acudir de manera immediata els serveis d’emergències: bombers de Barcelona, Creu Roja, Policia Armada, Guàrdia Civil, així com diferents autoritats de L’Hospitalet i Barcelona. Les labors de rescat van durar prop de 10 hores, encara que els primers auxilis i ajudes als ferits van venir de mans dels propis passatgers del tren, de nombrosos veïns de L’Hospitalet que es van acostar al lloc del sinistre i fins i tot de diversos obrers de la fàbrica “La Seda de Barcelona”, al Prat de Llobregat, que es van traslladar al lloc amb bufadors, per a ajudar als bombers en les accions de rescat.
FONTS DE LA INFORMACIÓ:
Joanot Pasqual, Facebook, https://elpueblodelasfiebres.blogspot.com/2013/02/accidente-ferroviario-en-hospitalet-de.html, La Vanguardia
