11/08/2020

El servei de préstec de llibres electrònics a Biblioteques de L’Hospitalet a través d’eBiblio s’ha disparat durant el mes de març

S’han fet 1.589 préstecs de llibres digitals i audiollibres

El servei de préstec de llibres electrònics a Biblioteques de L’Hospitalet a través d’eBiblio s’ha disparat durant el mes de març

El servei de préstec de llibres electrònics a Biblioteques de L’Hospitalet a través d’eBiblio s’ha disparat durant el mes de març. Segons les dades aportades per Biblioteques, durant el passat mes les peticions en línia de llibres electrònics i audiollibres s’ha incrementat un 234%.

Les restriccions de moviment de la població marcades a causa de l’emergència per la Covid-19 ha fet augmentar espectacularment els usos de productes en línia i el préstec de llibres digitals és una bona opció per passar el confinament. En el mes de març s’han fet a L’Hospitalet 1.589 préstecs a través de l’eBiblio, dada que contrasta amb la del mateix mes de l’any passat, quan se’n van fer 476. Durant el primer trimestre de l’any s’han fet 3.036 descàrregues (1.485 en el mateix període de l’any 2019).

L’eBiblio és un servei de préstec gratuït del Sistema de Lectura Pública de Catalunya per fer préstecs de continguts digitals als usuaris amb carnet de les biblioteques públiques. En aquests moments, es pot aconseguir l’alta temporal per tenir accés als serveis virtuals de totes les biblioteques públiques de Catalunya. Només és vàlid per als ciutadans que ho demanen per primer cop, de més de 14 anys i residents a Catalunya.

L’eBiblio és un servei en continu creixement a Biblioteques de L’Hospitalet i és una dada més que indica l’ús d’aquests equipaments i que és el que rep millor valoració per part de la ciutadania. L’any 2019, les vuit biblioteques de la ciutat van rebre 773.285 visites, es van prestar 396.621 documents i el nombre de carnets continua augmentant. L’any passat es van fer 6.429 carnets nous i en total hi ha 121.182 usuaris inscrits.

L’objectiu principal de les biblioteques és fer d’intermediàries entre la informació i el ciutadà; les formes de fer-ho han variat amb el temps per adaptar-se als canvis tecnològics i a les necessitats de la ciutadania. A l’accés a la informació s’han sumat altres conceptes: donar suport a l’aprenentatge al llarg de la vida, desenvolupar programes de foment de la lectura i treballar en favor de la cohesió social.

Les activitats que s’hi organitzen també responen a aquests criteris. L’any passat es van fer 2.824 activitats. 980 van ser de caràcter cultural i literari
—clubs de lectura, conferències, presentacions de llibres…—; 462 es van adreçar a centres educatius —visites d’escoles, projecte tàndem…— i 550 de cohesió social –clubs de lectura fàcil, projectes d’aprenentatge i servei o participació en les festes majors.

En aquest procés d’adaptació, algunes biblioteques han especialitzat els seus fons. La Bòbila, en novel·la negra; Can Sumarro, en cinema espanyol contemporani; Josep Janés, en teatre; Bellvitge, en vida sana, i Tecla Sala, en còmic (amb més de 25.000 documents) i blues (amb més de 4.000 documents).