10/04/2020

Herois de L’Hospitalet

El CB L’Hospitalet va guanyar la copa del “generalísimo” contra pronòstic el 1940. La gran figura era un menut i jove base, Marcel·lí Maneja

Maneja Exportat
L’Hospitalet campió el 1940

Un article editat per L’ESPORTIU i escrit pel periodista LLUÍS SIMON – 

La copa de bàsquet, que comença avui a Màlaga, ha esdevingut una de les competicions professionals esportives més mediàtiques no només a l’Estat espanyol sinó a Europa. El Barça, el Madrid, l’Unicaja i el València, per citar només quatre equips, disposen de grans figures, algunes de les quals cobren molt més que qualsevol futbolista d’un equip mitjà a primera divisió. Oficialment tot va començar just fa vuitanta anys (1940). Després de la Guerra Civil el campionat d’Espanya es va transformar en la copa, amb el cognom de Generalísimo (només faltaria). Aquella no va ser una cita qualsevol per al bàsquet català. Es va jugar íntegrament a Barcelona i el CB l’Hospitalet hi va assolir l’èxit més rellevant de la seva història. Ho va fer contra pronòstic, ja que l’Espanyol partia com a favorit, però en la semifinal va cedir contra els del Llobregat (19-18). En la gran final, jugada al pavelló de Sarrià, els catalans van tombar l’Atlètic de Gràcia (20-17) quan el bàsquet encara era un esport que estava en la prehistòria al nostre país.

La gran figura d’aquell Hospitalet, que també acabaria essent campió de Catalunya aquell mateix any, era el menut i jove base Marcel·lí Maneja (1921-2015), que amb 1,67 m i 60 quilos ben aviat seria conegut com la fletxa per la seva velocitat supersònica a la pista. L’Hospitalet, de fet, s’havia canviat de nom just després de la guerra perquè Club Junior, la primera tria que en van fer els seus fundadors, no va passar el sedàs de la censura franquista en considerar-se massa poc “espanyol”. Com a anotadors per a la història d’aquella victòria de l’Hospitalet han quedat, a banda de Maneja, Sanahuja –màxim anotador–, Rossell, Escalera i Piera. Més endavant Maneja fitxaria pel Joventut, on coincidiria amb el gran Kucharski i contribuiria decisivament a la primera etapa daurada del club de Badalona després de jugar també en l’altre club de l’Hospitalet, el Centre Catòlic. “Van venir el mossèn, el president i fins i tot el meu antic professor d’escola a fitxar-me, i els vaig dir que si em pagaven el dormitori jugaria amb ells i descartaria una altra oferta molt bona del Barça”, destacaria Maneja en una entrevista de fa uns anys per justificar la seva petita traïció al CB l’Hospitalet.

Si la primera copa es va jugar fa 80 anys, el campionat d’Espanya és més antic i en la primera edició, la del 1933, un altre club català va fer història, però no precisament per aixecar el trofeu. En plena república el Juventus Atlètic Club de Sabadell va jugar el primer partit d’aquest campionat, el preludi de la copa, als jardins Goya de Madrid, contra el Rayo Club de la ciutat. Quan es portaven onze minuts de joc, els vallesans van decidir abandonar la pista en considerar-se directament “atracats” per l’arbitratge. Es va organitzar un escàndol tan gran que la federació catalana va decidir boicotejar el campionat del 1934, que finalment no es va disputar. Abans de la guerra, això sí, es van jugar dos campionats més, amb victòria el 1935 per al club barceloní Société Sportive Patrie, una barreja de jugadors francesos i catalans.