10/08/2022

Descobrir L’Hospitalet: Carrer de Castelao al barri de Santa Eulàlia

.

Castelao

Topònim que fa referència a Alfonso Daniel Manuel Rodríguez Castelao(Rianxo, Galícia, 1886 – Buenos Aires, Argentina, 1950). Polític, escriptor i dibuixant gallec. Pare de la pàtria gallega i un dels principals impulsors del galleguisme contemporani.

Després d’haver-se llicenciat en Medicina el 1909 i exercir durant un curt període de temps com a tal, es dedicà a altres aficions que l’atreien més: el dibuix, la pintura i la literatura. Col·laborà amb la premsa gallega d’aquella època i com a il·lustrador. Cal destacar el seu treball a la revista Nos (1920). El seu conte Un ollo de vidro (1922) marca l’inici reconegut com a prosista.

La seva vessant política transcorregué en paral·lel a les anteriors aficions. Ja el 1916 s’inicià al nacionalisme gallec, essent el 1931 un dels fundadors del Partit Galleguista. Feu un abrandat discurs en defensa de la llengua gallega l’any 1932 a les corts constituents de la Segona República. Després de les seves diferències amb el govern Lerroux, el 1936 tornà a les Corts de la mà de la coalició del Front Popular però l’esclat de la Guerra Civil no li permeté veure el desenvolupament efectiu de l’Estatut de Galícia referendat el 28 de juny d’aquell any. Ja a l’exili, continuà la seva missió política republicana i el seu treball literari, representats a la revista Galeuzca¸ fundada amb la col·laboració de bascos i catalans el 1945.

ARXIU MUNICIPAL

Que hi havia abans a l’espai que ocupa

El març de 1934, Josep Feliu, en nom seu i en representació de diversos propietaris, presentà un projecte d’urbanització d’uns terrenys que actualment travessa el carrer de Castelao. Amb aquest projecte es plantejava l’obertura d’un nou vial que unís la històrica carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell (vegeu carrer de Santa Eulàlia) amb el nou carrer de Corts Catalanes, actual avinguda de la Granvia de lHospitalet. Aquest projecte completava un que anteriorment Carolina Elías i Rosés havia presentat el juny de 1917 que suposava el tram oriental del carrer de Castelao entre l’ actual carrer de lAprestadora i el carrer de Natzaret. El projecte de 1934 executava el traçat previst al Pla d’eixample i sanejament interior de 1928.

ARXIU MUNICIPAL

Cronologia històrica

1917. Sense nom, calle. Al plànol del projecte d’urbanització presentat per Carolina Elías i Rosés al juny de 1917 apareix el tram de l’actual carrer de Castelao situat al sud-est de l’actual carrer de lAprestadora.

1921. Elias, pasaje de. Topònim que fa referència a Francisco Elías, antic propietari de terrenys a diverses zones de l’Hospitalet, com els que donaren lloc al carrer del General Prim a partir de 1889, o a d’altres situats al sud del carrer de lAprestadora, a prop de l’actual carrer de Natzaret. Era un antecessor de Pedro Elías i Carolina Elías, qui a partir de 1917 va tramitar diversos expedients d’urbanització en aquesta última zona.

Encara que el projecte de 1917 presentat per Carolina Elías va ser retirat, a partir de 1921 començà la tramitació de llicències d’obres de cases en aquest vial, que hi apareix identificat com a pasaje Elias [sic].

1928. Francisco Elías, pasaje de. A la guia de 1928-1929 aquest topònim fa referència a un vial que des del carrer de lAprestadora continua cap al sud.

1932. Elias, passatge d’. Aquest nom ja consta en català al plànol de 1932, d’acord amb la catalanització progressiva realitzada durant la Segona República. En aquest plànol el vial apareix només amb el cognom però al full del polígon 7 dels treballs topogràfics del cadastre parcel·lari elaborat per l’aleshores Institut Geogràfic i Cadastral, de 1934, continua apareixent amb el nom pasaje de Francisco Elías.

1934. 14 d’Abril, carrer del. El 14 d’abril de 1931 correspon al dia de la proclamació de la Segona República espanyola. A causa de la situació econòmica, relacionada amb la crisi mundial de 1929, de la situació política del moment, on la monarquia jugava un paper encara més crític sobretot pel seu consentiment de la dictadura de Primo de Rivera, i dels moviments socials i intel·lectuals de l’època, les eleccions municipals del 12 d’abril tingueren un cert caràcter plebiscitari a favor o en contra de la monarquia. Després de la indiscutible majoria dels partits republicans a les grans ciutats, on era més difícil manipular els resultats que a les poblacions rurals, el 14 d’abril de 1931 es proclamà la Segona República espanyola.

El 8 de maig de 1934, la Comissió de Govern aprovà el projecte d’urbanització dels terrenys de diversos propietaris ocupats per l’actual carrer de Castelao. Al plànol presentat, el vial apareixia sense nom. Tanmateix, els propietaris presentaren una sol·licitud relacionada amb aquest expedient i al nou plànol de juny de 1934, el carrer de Castelao aparegué retolat carrer del 14 dAbril.

1937. 14 d’Abril, avinguda del. Al plànol de 1937, aquest vial aparegué amb categoria d’avinguda.

1939. 26 de Enero, calle del. L’Ajuntament franquista castellanitzà el nomenclàtor el 1939, n’exclogué els noms que, segons consta textualment a les actes, «atentan al Régimen Nacional Sindicalista y al Glorioso Movimiento» i substituí «todas las calles cuya rotulación fue cambiada por los Ayuntamientos de la República y marxistas», així com les plaques amb inscripcions contràries o per «no estar redactadas en el Idioma Nacional». El 26 de gener de 1939 és el dia que les tropes franquistes entraren a les ciutats de l’Hospitalet i de Barcelona, comandades pel general Yagüe (vegeu carrer de Francesc Layret).

1980. Castelao, carrer de. El 12 de març d’aquest any, el Ple de l’Ajuntament sorgit de les primeres eleccions democràtiques municipals d’abril de 1979, després del període franquista, substituí el nom que havia posat el consistori franquista el 1939 pel de l’escriptor gallec, homenatjant, de passada, els veïns de l’Hospitalet d’origen gallec. És un dels pocs carrers amb nom en català al nomenclàtor aprovat el 20 de maig de 1980. FONT: AJUNTAMENT DE L’HOSPITALET-NOMENCLATOR

ARXIU MUNICIPAL