Es considera que Sant Esteve és el primer màrtir del cristianisme i hauria mort a prop de Jerusalem un o dos anys després de Jesús de Natzaret. Se l’anomena als Fets dels Apòstols del Nou Testament, i l’haurien condemnat a morir lapidat acusat de blasfèmia contra Moisès i contra Déu.
La seva festa, el 26 de desembre, se celebra a Catalunya, i també al País Valencià i a les Balears, però no a la resta d’Espanya.
Festa arrelada a Europa
En canvi, a diversos punts Europa és una festivitat força estesa i arrelada: se celebra als països escandinaus i a la major part d’Europa Central.
Entre altres països, es fa a Alemanya, Suïssa, Grècia, Hongria, Polònia, Itàlia, Lituània, Bulgària, Àustria, Dinamarca i el Regne Unit.
Festa de l’imperi carolingi
El motiu és que tots aquests països tenen un passat carolingi que no comparteixen amb el conjunt d’Espanya, però sí amb Catalunya.
La festa té l’origen en els segles VIII i IX, quan els comtats catalans eren la «marca hispànica» de l’imperi de l’estirp de Carlemany. Dins l’imperi, la família s’entenia com un clan, i per Nadal tots els membres s’havien de trobar a la casa pairal d’origen, per lluny que visquessin.
«Per Sant Esteve, cadascú a casa seva»
Segons el folklorista Amadeu Carbó, autor del llibre «Celebrem el Nadal«, la diada la van convertir en festiva perquè tothom tingués temps de tornar a casa:
«L’endemà no és que es fes festa com el dia de Nadal, sinó que senzillament necessitaven aquell temps per tornar als seus domicilis, en aquest cas a la unitat familiar, i això la tradició ens ho ha deixat molt ben enregistrat: «per Nadal cada ovella al seu corral, i per Sant Esteve cadascú a casa seva».
De fet, passa el mateix amb el dilluns de Pasqua, una altra festa establerta pel mateix motiu i compartida per les antigues corones del regne d’Aragó, però que tampoc no se celebra a la resta d’Espanya. FONT: 324/
