El 17 de desembre de 1426, el bisbe de Barcelona, va autoritzar el canvi de l’església parroquial. Fins aleshores era la de Santa Eulàlia de Provençana, la que va ser consagrada l’any 1101. A partir d’aquell decret, havia de ser una de nova, la que actualment es troba a la plaça de l’Ajuntament.
La nova església parroquial es va construir el 1400 al nucli de població més poblat del terme parroquial, que s’havia consolidat al voltant de l’Hospital de la Torre Blanca o de Santa Càndida.
De fet, la nova església parroquial s’havia de construir dins del recinte de l’Hospital, i havia de tenir l’advocació de Santa Eulàlia de Mèrida. I es tracta de l’antecedent de l’actual parròquia del Centre. Els arguments del bisbe eren els següents:
“En atenció que l’església parroquial de Santa Eulàlia de Provençana, (…), es va originar des d’antic al lloc on ara és, car aleshores el lloc era poblat; i que successivament a causa d’algunes bandositats i encara més de mortandats d’homes que hi eren plens de pecats ostensibles, el lloc va anar despoblant-se i les habitacions de la rodalia de dita església van enderrocar-se, en tant que l’església esmentada va romandre solitària i la resta de pobladors parroquians molt lluny i separats, (….)”
La iniciativa del trasllat havia sortit del rector i un grup de veïns de la Pobla, l’actual nucli de L’Hospitalet Centre, però comptava amb la resistència d’uns altres. Les autoritats religioses es posaren del costat dels habitants de la Pobla.
En resum, el bisbe certificava i impulsava el que era una realitat des de feia dècades: el poble s’havia consolidat al voltant de l’Hospital i no al voltant de l’Església de Santa Eulàlia de Provençana.
Al llarg de les dècades següents es van fer més passes en la consolidació del nou poble com a nucli vertebrador del territori de la parròquia. Un document de 1446 ja esmenta la nova església al poble “del Spitalet”.
L’any 1450, la reina Maria concedirà als habitants del poble la capacitat jurídica d’establir uns impostos. El 1475, els caps de casa es van reunir i van redactar unes normes jurídiques pròpies, “les ordinacions”. Malauradament, aquestes ordinacions van tenir poca influència. Per aquesta raó la nostra ciutat es diu com es diu, i no Santa Eulàlia de Provençana. Reproduïm aquest text publicat per l’historiador de L’Hospitalet, Manuel Domínguez, en el seu blog.
