03/07/2022

L’Hospitalet acull un nou documental que denuncia la repressió franquista contra els protestants: l’escissió del cristianisme que marca la història moderna i contemporània

L’Hospitalet disposa de més de 40 esglésies protestants i evangèliques, fet que la converteix en la tradició amb més llocs de culte a la ciutat.

Protestants, la història silenciada, el nou documental de la productora catalana Clack que denuncia la repressió i la intolerància viscuda per les comunitats protestants durant el franquisme, aterra a L’Hospitalet de Llobregat.

De 52 de minuts de durada, la peça audiovisual, està dirigida per David Casals, Júlia Solé i Sergi Martí a partir d’una idea original del propi David Casals. Inclou entrevistes amb Josep-Lluís Carod-Rovira en la seva faceta d’estudiós del protestantisme; el crític d’art Daniel Giralt-Miracle, de confessió evangèlica; ,la presidenta de la Institució Bíbkica Evangèlica de Catalunya, Noemí Cortès, i els historiadors Federico Vázquez Osuna, Marta Velasco i Carme Capó, entre altres.

Aquest dissabte el documental es projectarà a L’Hospitalet de Llobregat, un municipi on el protestantisme té una llarga història. Després de segles de persecució i intolerància religiosa, no va ser fins la Revolució Liberal de 1868 quan Espanya es va reconèixer de primer cop i de forma parcial la llibertat religiosa.

Poc després, el teòleg nascut a Madrid i format a Estats Units Ricardo P. Cifré és enviat per l’American Baptist Missionary Union a Espanya, funda a L’Hospitalet una església i una escola. Estaran obertes pocs anys, entre 1876 i al 1883, però van deixar un llegat important: la construcció del primer cementiri civil a la ciutat. Fins llavors, tots aquests recintes eren catòlics. Al ser considerats terra sagrada, evangèlics, jueus, suïcides, infants nascuts sense batejar o persones en situació irregular tenien moltes dificultats per poder ser enterrats.

Després d’unes dècades de parèntesi, al 1933 s’implanten dues noves branques del protestantisme: els metodistes i les assemblees de germans. Aquests darrers encara continuen avui dia.

1939-1945: Clandestinitat

La victòria del bàndol nacional a la Guerra Civil va obligar als membress a viure la seva fe en la clandestinitat. El règim de Francisco Franco era nacionalcatòlic, i va tancar totes les esglésies i escoles evangèliques d’Espanya. Només quedaran oberts els temples de Madrid (per aparentar una certa normalitat davant de les ambaixades) i les vinculades als expatriats. Durant sis anys, la fe dels protestants fou condemnada a la clandestinitat. Molts pastors van haver d’exiliar-se i a la resta d’Espanya, alguns van ser executats.

L’obertura internacional del règim comportava també certs avenços legislatius que, en teoria, havien de garantir una certa tolerància cap als “cultes dissidents”, d’acord amb la terminologia de l’època. Ara bé, el darrer cas documentat a Catalunya de repressió al protestantisme té lloc al 1972, quan un pastor barceloní és jutjat pel Tribunal d’Ordre Públic (TOP) per publicar un article en una revista interna on reclamava llibertat religiosa.

Situació actual

Avui dia, el darrer Mapa Religiós de la Generalitat posa de manifest com s’ha consolidat el protestantisme: el 7% dels catalans s’identifica amb aquesta tradició. A L’Hospitalet, dels 68 llocs de culte existents al 2020, 43 són esglésies protestants i evangèliques, fet que la converteix en la tradició amb més llocs de culte a la ciutat.

Després del documental, tindrà lloc una taula rodona, moderada pel codirector David Casals, on participaran:

  • Samuel Aroca, membre de l’antiga església metodista de L’Hospitalet, qui recordarà en què consistia un culte domiciliari als anys on els temples van estar clausurats per ordre governativa
  • Joan Calvet, pastor jubilat a Viladecans, Tarragona i Sant Vicenç dels Horts, que es va fer protestant en la seva joventut, quan vivia a L’Hospitalet, i que exposarà els problemes que ell va tenir al servei militar i les dificultats dels protestatns a l’hora de donar sepultura els seus familiars
  • Miquel García Angosto, pastor emèrit de l’Església de Sant Feliu i fill del primer pastor a l’església de la Torrassa, que recordarà les dificultats que van tenir els evangèlics fins poc abans de la mort del dictador per obrir centres de culte al Baix Llobregat
  • Josep Maria Pujol, responsable del Forum L’Hospitalet, de tradició catòlica, i que parlarà de la importància del diàleg entre cristians i entre religions i també d’un estudi que va publicar sobre els origens del protestantisme a L’Hospitalet

Memòria històrica

Protestants, la història silenciada s’emmarca dins la línia de treballs vinculats a la memòria històrica desenvolupats per Clack com Peiró42, L’última cinta des de Bòsnia o Patrimoni7. “Una de les nostres línies d’acció com a productora és explicar històries amagades, que han quedat als marges, a la perifèria del discurs oficial, i la història dels protestants a Catalunya és un d’aquests temes que ens ha semblat que valia molt la pena de recuperar”, explica Joan Salicrú, productor executiu del documental.