23/10/2020

El Col·lectiu Verba, del Centre Catòlic de L’Hospitalet recita a Josep Carner al jardinet del Museu -Casa Espanya-

.

Carner exp 3

El Col·lectiu Verba recita a Josep Carner al jardinet del Museu -Casa Espanya-.en un acte commemoratiu del cinquantenari de la seva mort.
Divendres 2 d’octubre a les 20:30 h.

Entrada lliure, a causa de la COVID-19 aforament limitat, ús obligatori de mascareta, distància i mans netes.

Josep Carner va ser un escriptor català. La major producció literària va ser de poesia, però també va escriure narrativa i teatre. També va fer de periodista amb columnes i crítiques literàries i de traductor. Va ser un renovador de la literatura catalana.

Es va llicenciar en Dret, Filosofia i Lletres i des de jove va col·laborar amb importants publicacions literàries i periodístiques i amb vàries iniciatives i projectes culturals catalans. Va destacar pel seu gran domini lingüístic i facilitat d’expressió. La seva primera publicació, un recull de poemes, Els fruits saborosos (1906), va ser un símbol del moviment del Noucentisme català. El 1911 va passar a formar part de l’Institut d’Estudis Catalans, col·laborant amb Pompeu Fabra.

També va fer una important tasca en la traducció de grans autors internacionals, com Dickens, Shakespeare o Twain. Va ser una important figura de l’escena cultural i literària catalana.

Després de la mort de Prat de la Riba, el seu protector, el 1921 va entrar a la carrera diplomàtica, representant a Espanya en varis països. Va continuar col·laborant en l’escena cultural catalana amb publicacions en premsa. Durant la Guerra civil va ser fidel a la República i a les idees democràtiques i a la seva fi es va haver d’exiliar. Durant la Segona Guerra Mundial va viure a Mèxic i després a Bèlgica, d’on era la seva dona, i on va exercir com a professor universitari i va formar part de la societat europea de cultura. Des de l’exili va mantenir l’activitat política i cultural en defensa de la cultura i la llengua catalanes i la seva poesia es va despendre de la ironia civil i es va concentrar en el record i en la imatge de la “Catalunya ideal”. Va escriure dues de les seves obres més famoses: Nabí (1941) i Poesia (1957). El 1985 es van publicar els seus escrits d’exili, Prosa de l’exili (1939-62).