Este sábado se ha conocido la triste noticia del fallecimiento de Mercè Olivares que fue regidora durante el primer mandato municipal de la democracia, entre 1979 y 1983, por el PSUC. Nacida en el año 1941, en el barrio de Collblanc-La Torrassa, fue una activa líder vecinal durante la dictadura franquista y los años de la transición española. Publicamos un artículo de Manuel Domínguez, historiador, miembro del Centre d’Estudis de L’Hospitalet, y actual portavoz dels Comuns, en el Ayuntamiento de L’Hospitalet:
ADÉU I GRÀCIES, MERCÈ:
La Mercè Olivares ens ha deixat, però amb nosaltres queden les zones verdes, els equipaments, la llibertat, la democràcia, la igualtat entre els gèneres, els drets nacionals de Catalunya i els drets socials i polítics que va contribuir de manera destacada a conquerir.
Aquella nena de la Torrassa, nascuda en plena posiguerra, filla d’immigrants murcians, va començar a treballar als nou anys cosint i recollint escombraries i va deixar l’escola als 11. Des de finals de la dècada de 1950, amb el seu xicot, el Felip Gómez, amb el que compartirà tota la vida, va començar a fer activitats de caràcter social i polític al voltant del partit comunista.
Com a militant del PSUC i més tard de Comissions Obreres va fer tota mena d’accions dins del marc de la clandestinitat, amb la sort de que no va ser detinguda mai, encara que va estar molt a prop de ser-ho l’any 1968, en una reunió a l’església de Santa Eulàlia de Provençana, preparant les mobilitzacions del 1r de maig.
Des de l’any 1970 fou una de les impulsores de l’Associació de Veïns de Collblanc-Torrassa, i fou una de les grans agitadores del moviment veïnal del barri i la ciutat durant anys. Per citar un exemple de les conquestes de les mobilitzacions del “No més blocs!” d’aquella època, avui tenim el Parc de la Marquesa.
A partir de les vocalies de dones de les associacions de veïns i l’experiència de Dones Democràtiques del PSUC, va ser una de les grans impulsores del moviment feminista a la nostra ciutat. La podem veure en la famosa fotografia de la taula de les Jornades Catalanes de la Dona en 1976. El seu paper va ser decisiu per introduir la planificació familiar a l’Hospitalet. I tot això mentre treballava a una fàbrica i tenia dos fills, un dels quals va perdre molt aviat.
Va ocupar diversos càrrecs de direcció al PSUC i al PCE, i fou una de les tres dones del primer ajuntament de la recuperada democràcia en 1979. Fou regidora fins el 1983, sent la responsable del seu estimat districte i de la salut reproductiva, per exemple. Però també va destacar per la seva tasca solidària amb les lluites d’alliberament del món, amb la Revolució Sandinista a Nicaragua.
Després de l’etapa com a regidora, amb el Felip van haver de començar gairebé de zero, perquè n’hi ha polítics i polítiques que donen molt més del que reben. Sense deixar la militància al PSUC i els seus fills polítics, com Iniciativa per Catalunya, els Comuns. i l’activisme en associacions com el Centre d’Estudis, Tres Quarts X Cinc Quarts o el Consell de Síndics i Síndiques, van posar-se a treballar en la seva granja durant moltes hores a la setmana.
Malgrat els durs cops de la vida, tots dos van esdevenir un referent indiscutible del compromís i la lluita per un món més just, començant per un l’Hospitalet millor. Vam tenir l’oportunitat de dir-li a la Mercè, i al Felip, gràcies per tot, de fer-los l’homenatge que es mereixien. I ara, t’hem de dir, t’haig de dir, adéu. Queda molt de tu en nosaltres i farem honor a la teva memòria. Manuel Domínguez
