Roger Barrull Pérez, nascut a Barcelona fa 28 anys, veí de Castelldefels, i amb arrels familiars a L’Hospitalet, és el nou cap comarcal de la Joventut Nacionalista de Catalunya al Baix Llobregat, la branca juvenil de Junts per Catalunya. És graduat en Nutrició Humana i Dietètica i compta amb tres títols de Màster. Ha estat autònom i ara treballa com a professor de cicles formatius. Amb unes respostes segures i ben argumentades va contestant a les qüestions que li anem plantejant, com a professional docent i nutricionista experimentat en el tracte amb la gent, i com si ja hagués participat en centenars d’entrevistes. Se’l veu segur i amb la il·lusió pròpia de la joventut. Prudent i contingut, té clar què pot dir i què no convé, com a bon polític.
Al Roger li agrada començar el dia fent esport, sobretot córrer i, quan pot, també va al gimnàs. Gran aficionat a la música, especialment rock i pop del segle XX i actual, com Michael Jackson, Oasis, The Killers, Lax’n’Busto… i bandes sonores. El seu director de cinema preferit és en Christopher Nolan i la seva sèrie preferida, Peaky Blinders. Cada nit llegeix una estona abans d’anar a dormir. I encara que els veu molt menys sovint del qual voldria, els seus amics són una peça clau a la seva vida.
Quan decideixes donar el pas d’implicar-te políticament?
Abans de les eleccions municipals del 2023, quan es produeix la ruptura del pacte entre Junts i ERC vaig conèixer els responsables de Junts a Castelldefels i de seguida m’hi vaig sentir com a casa, en aquest espai polític, que considero actualment com la casa gran del catalanisme.
Quina organització, reps de l’Èric Arenas, antic secretari general de la JNC al Baix Llobregat?
Possiblement, la comarca del Baix Llobregat és la que té més militants de tota l’organització a Catalunya. L’Èric ha fet una molt bona feina. Als mesos d’entrar a militar em va incloure dins l’executiva comarcal, i en conseqüència ja sabia en quina situació estava l’organització, que ha crescut molt durant aquests últims anys gràcies a les diverses eleccions, i ara toca consolidar aquest creixement per continuar sumant la pluralitat de la veu jove.
És difícil ser de Junts en una comarca del Baix Llobregat a on els socialistes governen pràcticament tots els ajuntaments?
El Baix Llobregat és un feu molt fort del PSC, amb el suport d’ERC i Comuns. La desconnexió general de la gent envers la política fa que, sovint, el missatge de Junts, que busca millorar la qualitat de vida de les classes mitjanes, costi d’entendre. De fet, una classe mitjana forta i cohesionada és la garantia més gran de la democràcia i el millor antídot contra la polarització dels temps presents.
Quin és el tema més urgent a realitzar per la JNC a la comarca? Quina serà la teva tasca, número u?
Cal engrescar els joves de la comarca a implicar-se en el debat polític, tant els que són independentistes com els que no ho són.
La riquesa demogràfica del Baix Llobregat fa que el català pateixi un retrocés evident, i crec que la nostra llengua és el millor motor perquè tothom qui visqui i treballi a casa nostra se’n senti partícip. Defenso la idea de ser català i, alhora, no renunciar als orígens, però cal vetllar per uns drets socials i uns deures que tots assumim.
Que creus que li preocupa més a la joventut actualment?
La precarietat laboral, les dificultats per accedir a un habitatge i el transport diria que són les principals preocupacions dels joves actualment. Tenir un habitatge és vital per viure amb dignitat i respecte, i el transport públic és imprescindible per poder desplaçar-te a la feina, als estudis o a veure la gent que estimes d’una manera còmoda i segura. De fet, un país incomunicat és un país bloquejat. Estic especialment preocupat, també, per a la crisi de salut mental, que el drama anterior no afavoreix, i l’ascens de l’adhesió al populisme d’extrema dreta, especialment entre els nois.
El sentiment nacionalista d’on el vas adoptar, que et va influir?
A casa meva sempre he viscut en un ambient de profunda catalanitat i sempre se m’ha incentivat a cultivar un interès genuí pel coneixement i la cultura general. Avui, tracto d’emprar tot el que he après, i continuo aprenent, per treballar per construir un país socialment just i políticament lliure.
