04/10/2022

A L’Hospitalet tenim un passat: Testimonis dels Hospitalencs que van anar a la guerra del Marroc a principis del segle XX

Font Centre d’Estudis de L’Hospitalet

Marroc Argente PORTADA

Familia Argente-Centre d'Estudis de L'Hospitalet

Aquest article és un extracte, i fa referència a una documentació que va rebre el Centre d’Estudis de L’Hospitalet, i ha sigut escrit i publicat pel Manuel Domínguez López, president del Centre d’Estudis.

Entre els documents i fotos que vam copiar, al Centre d’Estudis, destaquen els referents a la presència d’en Josep Mª Argente Guasch a la Guerra d’Àfrica, entre novembre de 1924 i gener de 1925. Cartes amb destinació a «Laucien-Tetuan», «Zoco El Arbaa-Tetuan» i «Rincón de Mudik» i unes fotos. Els Argente tenien una fàbrica tèxtil al Carrer Santa Eulàlia i també hi vivien al barri. Encara tenen una parada al mercat.

…després del Desastre d’Annual el govern d’Espanya va enviar al Marroc a tots els contingents. A l’Arxiu de l’Hospitalet es conserven 52 requeriments a mossos de L’Hospitalet en aquest sentit.

Escuela de baile Sergi & Lourdes

Després de les derrotes dels governs progressistes de 1845 i 1870, les quintes havien estat imposades, fins que la reforma de 1912 va implantar el servei militar obligatori, però amb la possibilitat de ser soldats de quota, únicament assumible pels rics.

Reproduirem tres cartes i tres fotos d’aquella època. La primera carta és la que va escriure Agustí Muns a Josep Mª Argente, pensant que ja hi havia tornat a casa o perquè la família li fes arribar.

Malauradament, en l’encapçalament de la carta no hi ha data. En una missiva que li enviaren a l’esmentat Argente el 24 de novembre de 1924 li diuen “recibi una carta de tu amigo mun (…) la que te remito con esta mia”. Per tant, la podem datar a mitjan novembre de 1924.

La família Muns era una família de propietaris del barri de Santa Eulàlia. L’any 1889 n’Onofre Muns va demanar el permís per a urbanitzar els terrenys de la seva propietat i va crear tres carrers, els actuals Muns (era normal que bategessin un carrer amb el cognom del promotor), Dr. Fleming i Clavé.

La carta diu així:

No te había escrito antes porque hemos estado incomunicados y sitiados por los moros durante unos 15 días. Hemos sufrido mucho y el dia 29 de Septiembre pasado los moros nos hicieron una emboscada y perdimos màs de 200 hombres. Ahora estoy destacado en un Blokau y estoy algo mejor. (?) tenemos tiros por ahora y segun dicen pronto nos licenciaran. Aquì amigo se pasan muy mal y hemos pasado muchos dias que no hemos tenido para comer mas que unas galletas y un poco de sardinas. Espero que me contestarás pronto pues aqui cuando recibimos una carta de un amigo, como tu comprenderás estamos muy contentos.Este terreno es muy lluvioso y al menos hace 3 semanas que está lloviendo por lo que como comprendràs con el frio que hace los dias se suceden y se pasan mas molestosos.El otro día llegaron aqui los quotas de nuestro Batallon del 1923 y los voluntarios de un año. Me gustaria saber si a vosotros os han llamado o bien si estais licenciados del primer plazo. (…) Sr. Don Agustin Munsb Batallon Expedicionario de Cazadores de Montaña de Barcelona Larache Africa

Aquesta fotografia és d’una gran vàlua. Són Argente (el tercer per l’esquerra) i els seus companys al seu «blocao». Els blocaos eren unes petites fortaleses que eren escampades pel territori ocupat, sovint a dalt de turons. Malgrat que era una tàctica de domini del terreny que s’havia demostrat fallida, l’any 1924 encara es feien servir. Font: Família Argente.
Un àpat al blocao. Font: Família Argente
La foto anterior pot tractar-se d’aquest blocao, o potser es van fer diverses fortaleses d’aquesta mena d’una forma semblant. Font: El reto histórico